Sta M. de Palautordera es declara territori lliure i sobirà i Granollers aprova el dret a decidir
Santa Maria de Palautordera s'ha declarat recentment territori català lliure i sobirà en una moció molt completa que a més declara els veïns i veïnes del municipi moralment lliures de lleialtat a la corona borbònica i els seus símbols, i els dies 12 d'octubre i 6 de desembre com a feiners. També s'insta el Parlament que convoqui el referendum com a molt tard l'11 de setembre de 2014, entre altres coses referides a la llengua i els símbols de Catalunya.
La moció la va presentar ANC de Santa Maria i Sant Esteve de Palautordera i es va aprovar amb els vots favorables de CiU, GdP-ERC i CUP (8 vots), l'abstenció del PSC (3) i l'absència del PP.
Es dóna la circumstància que Santa Maria de Palautordera és l'onzè municipi de la comarca que adopta mocions de declaració d'independència, tal com va fer les poblacions veïnes de Sant Esteve de Palautordera i Sant Celoni (vegeu La onada independentista no s'atura) el mes d'octubre.
L'alegria de polítics i membres de l'ANC després del Ple a Santa Maria de Palautordera. Foto: Jordi Purtí
A Granollers es va poder aprovar en un ple contravertit una moció de CiU i de la coalició Acció Granollers (ERC, RCAT, Gi i JERC) que demana la celebració d'un referèndum d'independència. Va ser aprovat amb el suport d'ICV-EUiA, l'abstenció del PSC i l'oposició del PP.
En el mateix Ple encara es va aprovar una altra moció, en aquest cas presentada pel PSC, que demana la celebració d'un referèndum dins la legalitat vigent, en defensa d'un estat federal i la renovació de la Constitució. Aquesta es va aprovar gràcies als vots del PSC (que governa la ciutat amb majoria absoluta) i un regidor d'ICV, els vots en contra del PP i l'abstenció de CIU i Acció Granollers.
Recordem que precisament la posició del PP de rebuig frontal a qualsevol tipus de referèndum va provocar la dimisió de la regidora d'aquesta formació Àngels Olano, que ha passat a formar part d'un grup de suport a Artur Mas
Quin serà el creixement econòmic de Catalunya després de la Independència
Vídeo del Cercle Català de Negocis sobre l'estimació de com creixerà la nostra economia tenint en compte la reiversió que es podrà fer de part dels milions d'euros extres que tindrem sense expoli fiscal. Estudi base de Tremosa i Pons.
Alcem la veu per la Independència: l'ANC de La Garriga vol muntar una coral
L'ANC de La Garriga vol muntar una coral per alçar la veu per la Independència en els actes de l'ANC de la comarca.
Busquen adherits o simpatitizants que hi puguin estar interessats. La coral preparà un petit repertori de cançons patriòtiques sota la direcció de Jaume Ilari. En principi els assajos es farien a La Garriga.
Si hi esteu interessats/ des envieu un mail a: lagarrigaperlaindependencia@gmail.com i contesteu les preguntes següents:
· Canteu o heu cantat mai en alguna Coral? (no és imprescindible)
· En cas afirmatiu, quina tessitura de veu teniu? (soprà, contralt, tenor, baix)
· Tindríeu disponibilitat esporàdica els dimecres i/o dijous de
8 a 9 del vespre?
Vols aprendre a convéncer, a tenir arguments contra les mentides i la por?
CURS
DE FORMACIÓ PER A FORMADORS DE L’ANC
Des
del Secretariat, a proposta del Marc Ricart, s’ha organitzat un
curs de formació.
Es
tracta d'una formació per formadors de l'ANC.
La durada de la sessió és de 4 hores
La
formació consistirà en una primera part teòrica i d'una pràctica,
sobre com ens hem d'adreçar a la gent, sigui des d'una paradeta o bé
en un acte, per poder fer arribar el missatge de l'ANC tant a
convençuts, com a no convençuts i indecisos.
La
formació és per a tots els membres de l'ANC del Vallès Oriental
que un cop formats, tinguin la capacitat de formar la gent de cada AT
respectiva. Degut a que el nº d'assistents no pot ser gaire nombrós
s’ha pensat en que vinguin 1 persona de cada AT i 2 d’aquelles AT
que agrupen a dos municipis, per si vol venir una persona de cada
municipi. Hi haurà un màxim de 35 persones.
La
formació es tindria que fer un diumenge pel matí de 10 a 14h.
El
lloc segurament serà l’Ametlla, però falta per confirmar.
Es
proposa que els que vulguin després del curs ens quedem a dinar.
Segons
en Josep Colomer, responsable del curs: “Als dinars sovint surten
coses tant o més interessants que en la pròpia formació, ja que a
tot arreu hi ha gent amb molt bones idees... l'únic que no es
difonen i es queden a la territorial.”, per això proposem fe un
dinar després.
Les
dates que es proposen son les dels diumenges 18 de novembre, 2 de
desembre i el dijous 6 de desembre, malgrat que aquest potser que més
d’una AT tinguin programats actes de catalanitat per desgreuge
davant la constitució espanyola.
Ens
tindríeu que contestar, a l'adreça de mail que figura a baix, abans del
dimarts 6, la persona que vindrà de cada AT (o dues), la data que li
va millor i si es quedarà a dinar. En funció de les respostes es
triarà la data que vagi millor a més gent. El dilluns 12 es
comunicarà el dia que es farà el curs, quants serem, el lloc, el
preu del menú i quants es quedaran a dinar. El menú del dinar serà
a un preu mòdic que pot estar sobre els 15€.
Creiem
que serà una bona oportunitat per dotar-nos d’eines de cara a la
tasca a fer per assolir la majoria social necessària pel recolzament
a la independència.
Esperem
les vostres respostes.
Joan
Guarch
Coordinador
Comarcal
Deixem-ho clar: Ens mantindrem a la UE, si volem
Diferents estudis que ho corroboren
(cliqueu els titular i us remetaran a la pàg web corresponent)
Catalunya no sortirà de la UE Arguments jurídics i econòmics contra la por
Conclusions d'un estudi del Cercle Català de Negocis. Els 10 arguments clau
Horitzó Europa es posiciona sobre la continuïtat de Catalunya a la Unió Europea en cas d’una eventual independència
Resum del Informe sobre la viabiliat del procés d'mapliació interna de la UE del Professor de la Universitat de Stanford, Antoni Abat. En aquest estudi es remeten a la Convenció de Viena sobre la successió d’Estats en matèria de Tractats, que per a alguns no ha estat aplicat amb prou claretat en alguns casos.
Posició d'Albert Pont autor de Delenda ets Hispania
Per aquest autor mentre Espanya i la UE no reconeguin la independència de Catalunya i no acceptin la nostra permanència a la UE, l’Estat català no té cap obligació d’assumir ni un sol cèntim del deute sobirà de l’Estat espanyol; ni aquest té forma de transmetre’l sense el nostre consentiment. De manera que tant a Espanya com als seus creditors internacionals els convé fer les coses bé i sense posar entrebancs.
Per què la UE dirà que sí?
Estudi del degà de la Facultat de Ciències Jurídiques de la URV i especialista en dret comunitari, Alfonso González, i el professor de dret constitucional Jordi Jaria, encarregat per la Fundació Josep Irla.
Segons aquest estudi el procés serà el següent :
El parlament britànic també ho té clar que sí
Aquest informe del Parlament Britànic destaca que els escocesos tenen "drets com a ciutadans europeus" i que les negociacions sobre el rol del nou estat escocès dins de la UE s'haurien de fer "durant el període entre el referèndum i la data planificada per a la independència".
I opinions tan destacades con la de Muriel Casals
"No serem un membre de la UE de forma automàtica, però no m'imagino Europa prescindint de Catalunya".
I la premsa estrangera també:
New York Times:
A la UE li interessa admetre els països que síndependitzin.
Un altre de New York Times: la UE no pot treure als seus ciutadanse els seus drets de ciutadania
Un article del Huffington Post nega que Espanya pugui vetar Catalunya
També hi ha vídeos
Ampliación interna del Centro Coppieters Maurits
(cliqueu els titular i us remetaran a la pàg web corresponent)
Catalunya no sortirà de la UE Arguments jurídics i econòmics contra la por
Conclusions d'un estudi del Cercle Català de Negocis. Els 10 arguments clau
Horitzó Europa es posiciona sobre la continuïtat de Catalunya a la Unió Europea en cas d’una eventual independència
Resum del Informe sobre la viabiliat del procés d'mapliació interna de la UE del Professor de la Universitat de Stanford, Antoni Abat. En aquest estudi es remeten a la Convenció de Viena sobre la successió d’Estats en matèria de Tractats, que per a alguns no ha estat aplicat amb prou claretat en alguns casos.
Posició d'Albert Pont autor de Delenda ets Hispania
Per aquest autor mentre Espanya i la UE no reconeguin la independència de Catalunya i no acceptin la nostra permanència a la UE, l’Estat català no té cap obligació d’assumir ni un sol cèntim del deute sobirà de l’Estat espanyol; ni aquest té forma de transmetre’l sense el nostre consentiment. De manera que tant a Espanya com als seus creditors internacionals els convé fer les coses bé i sense posar entrebancs.
Per què la UE dirà que sí?
Estudi del degà de la Facultat de Ciències Jurídiques de la URV i especialista en dret comunitari, Alfonso González, i el professor de dret constitucional Jordi Jaria, encarregat per la Fundació Josep Irla.
Segons aquest estudi el procés serà el següent :
El parlament britànic també ho té clar que sí
Aquest informe del Parlament Britànic destaca que els escocesos tenen "drets com a ciutadans europeus" i que les negociacions sobre el rol del nou estat escocès dins de la UE s'haurien de fer "durant el període entre el referèndum i la data planificada per a la independència".
I opinions tan destacades con la de Muriel Casals
"No serem un membre de la UE de forma automàtica, però no m'imagino Europa prescindint de Catalunya".
I la premsa estrangera també:
New York Times:
A la UE li interessa admetre els països que síndependitzin.
Un altre de New York Times: la UE no pot treure als seus ciutadanse els seus drets de ciutadania
Un article del Huffington Post nega que Espanya pugui vetar Catalunya
També hi ha vídeos
Ampliación interna del Centro Coppieters Maurits
Ja tenim el tríptic de la comarca: 10 preguntes amb resposta. S'està repartint casa per casa
Així és com queda plegat
Se'n poden demanar més a: ancvallesoriental.comunicació@gmail.comI així desplegat:
10 preguntes amb resposta. El text és aquest:
1
Per què hem
d'independitzar-nos d'Espanya?
No serà millor la
unitat?
Cada dia, cada
habitant de Catalunya, sigui nadó o ancià, contribueix 6€ a
l'Estat espanyol que no retornaran en forma d'inversions o serveis
socials. Gaudim d'una gran tradició com a país industrial
desenvolupat econòmicament i cultural. Aquesta sagnia, però, ens
està deixant exhausts. També som objecte de constants invasions en
les nostres competències i d'atacs contra la nostra organització
social i cultural, la defensa de les quals ens produeix un gran
desgast.
Necessitem el nostre
potencial social i econòmic per millorar la vida de la nostra gent
2
L'economia catalana
permetrà que el nou Estat sigui viable?
Segons estudis
recents, quan Catalunya recapti tots els impostos i tingui que fer
front a les despeses del nou Estat, encara tindrem de més una
mitjana anual d'uns 13 mil milions d’euros que podrem dedicar a les
infrastructures i els serveis socials que tant necessitem. Segons el
nostre PIB i segons el nostre nombre d'habitants, estarem situats en
el 7è lloc entre els països de la UE. La nostra capacitat
exportadora ens situarà entre els primers països del món, en
tercer lloc en l’opinió d’alguns.
Tots els punts de
vista indiquen que, econòmicament, ens en sortirem molt millor sols
3
Ens faran fora de la
Unió Europea?
I de l'euro?
No. Els tractats de
la UE no preveuen l’expulsió en cas d'independència d'un
territori d’un estat membre. Quan Catalunya s'independitzi, el
Regne d’Espanya es dividirà en dos nous estats, cadascun d'ells
amb els mateixos drets i deures davant la UE. Caldrà negociar els
termes de l’adhesió de Catalunya igual que els d'Espanya.
Podrem mantenir
l'euro en qualsevol cas, perquè no depèn de pertànyer a la UE.
Andorra no és de la UE i té l'euro com a moneda.
Serem contribuents
nets a la UE i focus de desenvolupament i d'estabilitat al sud
d'Europa
4
Com ho farem per
continuar cobrant les pensions?
Què passarà amb
l'atur?
Tant l'atur com les
pensions es paguen amb l’anomenat sistema de repartiment. Això vol
dir que les pensions i l'atur se sustenten amb les cotitzacions dels
treballadors en actiu. Actualment, Catalunya paga 20 mil milions
d’euros a l’Estat central en cotitzacions a la SS, dels quals en
tornen 18 per pagar les pensions dels ciutadans de Catalunya. Si tot
es recapta aquí, tindrem un superàvit de 2 mil milions d’euros,
amb els quals podrem fins i tot incrementar les pensions que cobren
els nostres jubilats.
L'assegurança
d'atur i les pensions no perillen i podrem augmentar-les un 20%
5
Si marxem d'Espanya
ens faran el boicot comercial
La crisi actual més
un boicot espanyol ens acabaria d'ensorrar
Catalunya exporta a
l'estranger el 53% de la producció; el 47% són vendes a Catalunya i
a la resta d'Espanya. Amb un boicot molt alt, del 40% de les nostres
vendes a Espanya, l'impacte sobre el PIB serà del 4%. En relació al
nostre dèficit fiscal, que és del 9-10%, el balanç és clarament
positiu. Tenim l'experiència del boicot al cava: la necessitat va
impulsar les vendes a l'exterior. Tot un èxit perquè va suposar un
increment de les exportacions del 6% fins a arribar a l'actualitat,
quan se n'exporta el 60%.
L'impacte d'un
boicot espanyol seria limitat i insostenible en el temps
6
Em sento espanyol i
la meva llengua és el castellà
Hauré de marxar de
Catalunya?
Resulta perfectament
normal viure en un país mantenint la nacionalitat d'un altre o tenir
dues nacionalitats a l'hora.
La cohesió social
és l'actiu més important que tenim a Catalunya i mai no hem
distingit entre diferents orígens, llengües o ideologies. És un
patrimoni al què no renunciarem de cap manera. La independència
ens permetrà guanyar en drets, no perdre'n, i no significa trencar
cap vincle cultural, sinó obrir-nos al món en primera persona.
La nacionalitat és
de lliure elecció, el país on vius també. El castellà és un
patrimoni de Catalunya i ningú no dilapida el propi patrimoni
7
Els nostres equips
de primera, Barça i Espanyol,
no podran jugar a la
lliga espanyola
La permanència a la
lliga espanyola del Barça o de l'Espanyol dependrà de la voluntat
d'aquests clubs i de la Lliga de Futbol Professional, una entitat
independent que es mou per interessos econòmics. Ningú no posa en
dubte que el Mònaco jugui a la lliga francesa, per exemple. Els
especialistes en dret esportiu creuen que en el futur hi haurà
lligues professionals de grans clubs dins de competicions regionals:
en el nostre cas, una competició ibèrica amb clubs catalans,
espanyols i portuguesos.
El Barça i
l'Espanyol són importants a la lliga espanyola pels gran beneficis
que generen
8
Si Catalunya
s’independitza, l’Estat central ens tallarà el subministrament
energètic
Hi ha uns contractes
de compra garantida de llarg termini de gas entre Algèria i els
diferents agents del mercat. Les empreses subministradores ja no són
monopolis estatals, sinó que són grans multinacionals de capital
provinent de diversos països que no tenen cap interès en perdre els
beneficis que els produeix el mercat català. Això protegeix el
subministrament a Catalunya, ja que els contractes entre
transportista, distribuïdor, comercialitzador i client final són
entre proveïdor i consumidor, no entre estat i ciutadà.
L’estat espanyol
no podrà interferir en els contractes de subministrament perquè són
privats
9
El deute català es
molt alt,
sense Espanya no
podrem pagar la sanitat, els funcionaris, el tercer sector...
El deute de la
Generalitat és de 40 mil milions. Amb els ingressos que ara marxen
de Catalunya a causa del dèficit fiscal (16 mil milions) es podrà
amortitzar en uns 3 o 4 anys sense necessitat de més retallades. Si
hi ha acord amb Espanya, haurem d'assumir part del deute de l'Estat
espanyol, però també assumirem la part de l'actiu espanyol que ens
correspon, amb això compensarem l'augment. El problema de Catalunya
ara és la manca d'ingressos propis.
Catalunya no és
solvent perquè no disposa dels seus impostos i no té un banc públic
propi
10
Com ho farem per ser
independents d'Espanya?
No ens deixaran pas
marxar
Les lleies
internacionals garanteixen que els pobles de tot el món puguin
exercir el dret a l'autodeterminació. Sorprenentment, és més fàcil
avui que siguem independents que convertir l'Estat espanyol en un
estat federal. La independència de Catalunya només depèn de la
nostra voluntat expressada lliure i democràticament. Un estat
federal necessita del consens de tot l'Estat espanyol. Sabem molt bé
que a la resta d'Espanya no hi ha ningú que desitgi donar aquest
pas.
La independència no
és cap somni, és l’oportunitat de crear un estat millor, més
pròsper i just
ANC Sant Feliu de Codines: I amb la Independència què passarà?
Són moltes les preguntes que ens vénen al cap quan pensem amb la Independència. Si vols respostes ves a la conferència-col·loqui de Sant Feliu de Codines.
En Jaume Vallcorba, president de la Fundació Catalunya Estat, les anirà responent. Els estudis de la Fundació tenen totes les claus.
Dijous, 8 de novembre
8 del vespre
Centre Cívic La Fonteta
Pça Josep Humbert Rosas
Sant Feliu de Codines
Per saber-ne més: Parlem "com si" ja tinguéssim un nou estat i el tindrem
La llengua, l'ús que en fem, és creadora de realitat. Perquè la realitat és una construcció que anem fent amb la nostra pràctica social, però també amb les nostres concepcions i la nostra manera de veure el món. I tot això és el que s'expressa quan parlem i és d'aquesta manera que la llengua s'acaba convertint en un dels instruments més eficaços que hi ha de "construir" el nostre entorn.
És per això que els atacs a les llengües que parlem, llegeixis català, són un atac a la nostra concepció del món, a la nostra manera de viure-hi i a la nostra cultura.
La llengua ho fa de manera súbtil, i, per tant, eficaç. Quan les femenistes feien, i fan, una crítica rotunda del llenguatge masclista que ens impregna, en realitat, el que proposen és que deconstruïm el nostre imaginari lligat a les visions de gènere encara vigents, i lligades a la preeminència masculina, per tal que aprenguem a viure de manera diferent.
Ara que estem construint una nova realitat per a Catalunya, un nou Estat, també hem d'utilitzar el nostre llenguatge per bastir de contingut i de "realitat" aquest projecte. Parlar "com si" ja tinguéssim un nou Estat és la millor manera d'anar-lo creant. Si ho fem, el nostre imaginari comença a funcionar dins dels nous paràmetres i ja res no ens en pot sobstreure, acaba convertint-se en un lloc comú, assumit per tothom, fins i tot també per aquells que no hi creuen.
Així és important que no parlem en condicional quan ens referim al nou Estat, sinó que ho fem en futur, perquè així deixem clar que és una cosa que "indefectiblement" s'esdevindrà. I fent-ho farem que sigui percebut com a inevitable. No és això el que volem?
No diguem doncs, el nou estat seria millor que l'actual, sinó diguem el nou estat serà. No diguem "les pensions es podrien augmentar un 20%", diguem "les pensions s'augmentaran o podrem augmentar-les un 20%". En utilitzar així el llenguatge afirmem que podem fer-ho i que ho farem.
Igualment, no utilitzem la paraula Estat per referir-nos a l'Estat espanyol. D'Estat només n'hi ha un: el nostre, els altres necessiten un qualificatiu, el nostre no. Ni parlem de govern quan parlem del govern espanyol, només quan ens referim al nostre, al govern de la Generalitat.
En aquest enllaç trobarem un article molt interessant que ens proposa un decàleg de maneres d'anar creant aquesta nova realitat:
És per això que els atacs a les llengües que parlem, llegeixis català, són un atac a la nostra concepció del món, a la nostra manera de viure-hi i a la nostra cultura.
La llengua ho fa de manera súbtil, i, per tant, eficaç. Quan les femenistes feien, i fan, una crítica rotunda del llenguatge masclista que ens impregna, en realitat, el que proposen és que deconstruïm el nostre imaginari lligat a les visions de gènere encara vigents, i lligades a la preeminència masculina, per tal que aprenguem a viure de manera diferent.
Ara que estem construint una nova realitat per a Catalunya, un nou Estat, també hem d'utilitzar el nostre llenguatge per bastir de contingut i de "realitat" aquest projecte. Parlar "com si" ja tinguéssim un nou Estat és la millor manera d'anar-lo creant. Si ho fem, el nostre imaginari comença a funcionar dins dels nous paràmetres i ja res no ens en pot sobstreure, acaba convertint-se en un lloc comú, assumit per tothom, fins i tot també per aquells que no hi creuen.
Així és important que no parlem en condicional quan ens referim al nou Estat, sinó que ho fem en futur, perquè així deixem clar que és una cosa que "indefectiblement" s'esdevindrà. I fent-ho farem que sigui percebut com a inevitable. No és això el que volem?
No diguem doncs, el nou estat seria millor que l'actual, sinó diguem el nou estat serà. No diguem "les pensions es podrien augmentar un 20%", diguem "les pensions s'augmentaran o podrem augmentar-les un 20%". En utilitzar així el llenguatge afirmem que podem fer-ho i que ho farem.
Igualment, no utilitzem la paraula Estat per referir-nos a l'Estat espanyol. D'Estat només n'hi ha un: el nostre, els altres necessiten un qualificatiu, el nostre no. Ni parlem de govern quan parlem del govern espanyol, només quan ens referim al nostre, al govern de la Generalitat.
En aquest enllaç trobarem un article molt interessant que ens proposa un decàleg de maneres d'anar creant aquesta nova realitat:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)








