La Coordinadora Comarcal va aprovar en la seva reunió del passat 22 de gener el següent comunicat proposat per el Plenari
OPTIMISME
És la paraula i el sentit d’ànim que ara
mateix, després dels resultats de les eleccions del passat 25 de novembre i de
les primeres passes que està donant el govern de CIU amb el suport d’ERC, hem
de gaudir tots els que treballem per la independència de Catalunya.
Els resultats van ser inequívocs: 3.657.450
votants (69,56%), 1.600.510 abstencions (30,44%), una participació altíssima,
un 10,78% més que les anteriors de fa dos anys. Un 12% més, de partidaris de la
independència que contraris. Un 21,84% més, de partidaris d’exercir el dret a
decidir, en un referèndum,enfront dels contraris a que el poble català expressi,
democràticament a les urnes, la seva opinió sobre la conveniència o no, de la
independència del país.
Dels abstencionistes, quan van a votar, van votar
independència un 10% més que d’unionisme. Podem concloure que del total de la
població del país, segons els resultats de les votacions, un 54% del país està
per la independència i un 42% està en contra. Aquestes dades no varien gaire de
les darreres enquestes fetes.
La primera acció corresponent a l’acord de
govern entre CIU i ERC serà aprovar el proper del Ple del Parlament la
Declaració de Sobirania, una fita cabdal dins el procés d’autodeterminació,
perquè suposa afirmar-nos davant el món sencer com a 'subjecte polític i jurídic sobirà'. I això té una
gran transcendència, perquè és afirmar que Catalunya es considera a ella
mateixa, des del moment que s'aprove la declaració, un subjecte de dret
internacional. I cal entendre que s'obliga, per tant, a treballar perquè això
mateix li siga reconegut des de les instàncies internacionals.
Per tant si ho comparem a fa només tres anys enrere la situació és molt esperançadora
però encara ens queda molta feina per fer.
REALITAT.
La realitat social que tenim, amb l’aguda crisi econòmica que patim, és
molt dura i encara ho serà més. El govern espanyol desplegarà totes les armes
que podrà (i estan molt emprenyats perquè, aquest cop, no poden utilitzar les
armes bèl·liques), per tal d’imposar la seva idea de país a la resta de pobles
de l’actual Estat espanyol. I utilitzarà tots els seus mitjans perquè Catalunya
no s’independitzi. Aznar ho té clar i ja fa temps que ho va dir: “abans de
veure Espanya trencada, es trencarà Catalunya”, és a dir, intentarà trencar la cohesió social de Catalunya.
El conflicte és amb el govern espanyol, no amb
els ciutadans espanyols, ni amb Espanya, ni molt menys amb els ciutadans
d’aquí que se senten espanyols.
Va
engegar la campanya de desprestigi del President Mas amb un document fals que
ningú ha pogut demostrar qui l’havia escrit. Porta al Tribunal Constitucional
la Llei Catalana d’Urbanisme. S’apropia de el impost sobre els dipòsits
bancaris fixant una taxa estatal del 0%,intentant impedir que la Generalitat el
pugui fixar per refer els seus ingressos i, quant ho fa, l’impugna davant el
Tribunal Constitucional, etc... i la més
grossa de totes és el projecte de llei de la qualitat educativa(sic!!!) en el
que es perpetra l’atac més greu a la llengua catalana des de la fi de la
dictadura franquista, perquè la llei no tan sols denigra el català, sinó que atempta contra la cohesió
del poble català cercant la segregació i divisió entre catalans
catalanoparlants i catalans castellanoparlants per crear un conflicte
lingüístic inexistent a Catalunya.
Continuarà l’asfixia econòmica de la
Generalitat, no solament amb l’espoli fiscal que patim sinó, fins i tot, sense retornar diners que, amb l’actual
sistema de relació econòmica ens pertanyen.
Ho hem de tenir clar i no caure en el
parany.
UNITAT D’ACTUACIÓ
La
màxima victòria que tindria l’estat espanyol sobre l’independentisme català és
que aconseguissin la baralla entre nosaltres, entre diferents sectors socials i
entre els seus representants.
El Parlament electe és el resultat de la
voluntat dels catalans i el pacte de governabilitat aconseguit entre CiU i ERC
està recolzat per 1.608.633 catalans, un 44,36% dels votants, una amplíssima
representació. Cal fer costat al President Mas sempre i quan la seva actuació vagi en la direcció adequada.
Un poble es pot considerar políticament madur,
quant els seus partits polítics entenen com ham d’explicar la seva visió de la
societat. Si els qui estan a la oposició no estan d’acord amb les mesures que
vol aplicar el govern, cal que les critiquin, controlin i denunciïn les males
pràctiques que no consideren adequades i
aportin propostes alternatives, per tal d’intentar convèncer i assolir major
incidència política, però el que no es pot fer és la crítica destructiva,
creient que la seva és la única posició vertadera i fent la desqualificació
personal d’adversaris, es diguin Mas,
Junqueras, Herrera, Fernández o Lopez Tena.
Les actituds de confrontació sistemàtica no fan més que sembrar d’odis i rancúnies les
relacions entre diferents forces polítiques, amb el què aconsegueixen
exactament el que volen els unionistes, la divisió i l’enfrontament entre
nosaltres.
Està
molt clar, que per resoldre el procés de secessió amb èxit cal que actuem tots
els sobiranistes junts, perquè la independència ha de ser el projecte de la
societat en el seu conjunt.
UN GRAN
REPTE: LA CONSTRUCCIÓ D’UN NOU PAÍS
La nostra gran aposta és definir les propostes
de quin país volem tenir i com el volem
crear. La nostra gran avantatge és que no estem contra ningú sinó que estem a
favor de. En un article publicat el dilluns 24 de desembre al diari ARA, Jordi
Serra del Pino investigador del Centre de Recerca en Governança del Risc (UAB)
diu: “reivindicar el dret a decidir esdevé un element cabdal en la mesura que
dóna al ciutadà l’oportunitat històrica de tenir un paper actiu en el disseny
del seu futur....mentre un seguit d’entitats i partits criden a la gent a
participar, a decidir, el bloc espanyolista els (ens) nega la mera possibilitat
de poder-ho fer...
És molt cert que el tipus de país que
construirem no el definirem fins proclamada la independència, però des d’ara mateix se’ns ofereix la
possibilitat de parlar i debatre i cadascú ho anirà definint des de la seva
visió del model de societat que vol i entre tots s’anirà configurant el nou
país que volem construir segons els desitjos de la majoria.
Hem
d’il·lusionar als nostres compatriotes amb l’exercici de la democràcia,
participant en aquest debat sobre la
construcció del nou país i atraure’ls perquè votin a favor de la independència.
QUÈ HEM
DE FER COM ANC?
Conservar
la fidelitat dels ja convençuts, evitar que es trenqui la cohesió social,
ampliar la majoria social favorable a la independència en el referèndum i
explicar quin país volem fer. Les quatre
actuacions van perfectament lligades i relacionades.
1.-
Conservar la fidelitat dels ja convençuts.
Cal que fem actes destinats, també, a enfortir
i reafirmar la nostra autoestima i els lligams afectius entre tots nosaltres.
Sopars, festes, concerts, costellades, recollides d’aliments són punts de
trobada que ens ajudaran molt en això, i faran que més gent s’apropi a
nosaltres de manera natural.
2.- Hem
d’evitar que es trenqui la cohesió social del país.
Hem d’evitar els enfrontaments i les
provocacions, i mirem d’asserenar els
ànims quan es produeixin.
Les eines principals que s’utilitzaran per
mirar de trencar al cohesió social seran la desqualificació i l’ofec econòmic
de la Generalitat.
La
desqualificació: en dos fronts, el
polític i l’ètic.
El polític bàsicament utilitzant l’argument de
la por com ja vam veure durant les passades eleccions. El bloqueig a la UE, que les pensions no es
podran cobrar, etc.
Per això tenim tot l’argumentari que ens
proporciona l’Assemblea i moltes altres entitats com el CCN, la Fundació
Catalunya, etc.
També i com ja s’està veient, confrontant
legalitat i legitimitat. En això cal que expliquem que
Pel que fa als arguments ètics, veurem com tot
el zel anticorrupció que no s’exerceix en altres territoris de l’estat espanyol
aquí s’exercirà amb tota contundència. La celeritat en què ara es voldrà
resoldre tots els possibles cassos de corrupció en les files de CIU,
especialment, serà extraordinaria. I si
cal n’inventaran de nous, amb fonament o sense, com ja s’ha vist també.
No podem caure en el parany de donar per fet
tots els rumors i imputacions. Cal mantenir la pressumpció d’innocència (una
cosa que a la nostra societat no està gaire estesa per manca de confiança en la
justícia), però alhora cal que expliquem que la millor manera de lluitar contra
la corrupció és tenir lleis i sistemes polítics
de representació que ens en protegeixin. Utilitzem la corrupció per explicar
que és un determinat sistema polític que la fomenta, i que, precisament, en
dotar-nos d’un nou estat podrem establir els mecanismes perquè això no torni a
passar.
En això cal explicar que la radicalitat
democràtica és una premissa intrínsica per assolir la independència, que és
absolutament necessària perquè tingui legitimitat tot el procés a ulls del món
i de nosaltres mateixos.
L’ofec
econòmic
La principal eina per provocar la confrontació
social serà utilitzar l’escàs marge financer de la Generalitat per fer
aparèixer la nostra Generalitat com la “culpable” de totes les retallades que
patim i patirem, quan de fet és una política que ens ve imposada sota el xantatge
polític de retirar-nos la poca autonomia que tenim i fins i tot les
transferències econòmiques de les quals
depenem. És d’aquesta manera que intentarà provocar que els nostres
conciutadans afectats enfoquin el seu descontetament cap al nostre govern i no
faltarà qui entre els nostres dirigents polítics s’apunti i fomenti
aquesta apreciació.
La manera perquè ja avui no haguessim de fer
més retallades seria que simplement l’estat espanyol pagués els 8.000 milions
d’Euros que se’ns deuen per llei.
La font de la què brollen més ingressos per
poder sortir de la crisi, és que Catalunya s’administri els seus propis
recursos i per tant disposi d’aquests 16.000 milions d’Euros que ara van a
Espanya i que no retornen, és a dir la Generalitat disposaria, de cop, d’un 30%
més de recursos per fer front a les seves despeses.
Per
tant, cal dir alt i clar que per resoldre la crisi econòmica també hem
d’aconseguir la independència.
3.-
Augmentar la base social favorable a la independència.
Això ho hem de fer dirigint-nos a les capes de
la societat més febles , més vulnerables, com són els jubilats i pensionistes i
els més afectats per la crisi, com són els treballadors, les pimes i els
autònoms.
Hi ha àrees a les nostres poblacions amb
importants contingents de persones procedents de les successives immigracions
que hi ha hagut a Catalunya, que mantenen forts lligams emocionals amb la
llengua castellana i amb Espanya, molts dels quals han viscut tradicionalment
molt allunyats de les nostres reivindicacions nacionals i, fins i tot, del
nostre govern (menys participació a les eleccions autonòmiques, per exemple).
Són els sectors en els qual, ara, ens hem
d’adreçar amb la màxima intensitat: dissipant les pors, les possibles
reticències i la creença fomentada interessadament per determinades opcions
polítiques que “els problemes nacionals de Catalunya” són “invencions” de les
èlits de poder catalanes per mantenir el seu statu quo.
L’altra gran sector de la societat a la qual
hem d’adreçar-nos i a la què hem de incorporar a la construcció del país, és el
món de la immigració recent, amb totes les seves peculiaritats diferents.
4.-
Explicar quin país volem fer.
Per tot això hem d’anar-nos formant, per tenir
millors eines, per fer millor la nostra tasca i per aconseguir el màxims dels
nostres objectius. Per això val la pena assistir als cursos de formació que
s’imparteixen des del SN o des de la Comarcal.
Cal que la Catalunya que volem: integradora,
rotundament democràtica, moderna i sostenible és visualitzi en totes les
nostres intervencions, tant públiques com privades.
Amb totes aquestes actuacions aconseguirem el
nostre objectiu i podem ser exemple al món sencer de com es fa una evolució des
de la democràcia i el pacifisme.
Anem
per feina i no caiguem en les provocacions dels adversaris de la democràcia, de
la independència i del progrés
Som-hi!
Per l’Estat propi independent!
Joan Guarch i Calvet
Coordinador Comarcal i en nom de tota la
Permanent de la Coordinadora Comarcal
Sant Celoni, gener de 2013
