ASPECTES
MÉS DESTACATS DE LA CONFERÈNCIA
Ibarretxe sobre el referèndum
“no
divideix qui pregunta sinó qui no escolta”
1ª Taula rodona: la via del
referendum a les democràcies liberals, modera Mònica Terribas
Stephen Tierney, catedràtic dret constitucional Universitat d’Edinburg
Parla de les
questions essencials per realitzar el referendum. El temps, la regulació
(aconsellant sempre que un òrgan independent controli el procés i edat dels
votants (des dels 16 o 18?)
Daniel Turp, polític i catedràtic internacional de la Univ d’Edinburg
(aquest ponent va estar realment brillant)
Explica el marc constitucional del Canadà,
molt més evolucionat que l’espanyol, on la pròpia constitució reconeix el dret
d’autodeterminació del Quebec. Així han pogut celebrar tres referendums essent
majoritari el no però en el darrer, el del 1995 es van quedar a les portes dels
si per només 40.000 vots!; un 49,4% pel si en front el 51,6% del no, amb una
participació del 94,5%.
Va animar molt a Catalunya a seguir el procés
cap a la independència, a tenir confiança i va donar consells en cas de
referendum:
Disposar
d’observadors internacionals que legitimin el procès (al Québec no n’hi van
haver).
Alerta amb
els dirty tricks (trampes) que pot arribar a fer el govern estatal. En
el cas del Canada uns dies abans del referendum van enviar de tots els punts
del país gent cap a Montreal en una gran manifestació anomenada love-in on
volien demostrar com estimàven als quebequesos. També es van empradronar milers
de persones al darrer moment al Québec i curiosament la xifra de nous
empadronats s’acosta bastant amb la diferència de vots pel no.
Les
frases de Daniel Turp
Us
poden anar dient: no podeu, no podeu, però....SI PODEU! Per D. Turp l’únic risc
és la llibertat , i per això val la pena còrre’l
Juan José Ibarretxe, lehendakari del govern basc (1999-2009), és
doctor en economia i actualment dóna classes i fa recerca en universitats
americanes.
Es tracta d’un qüestió de democràcia genuïna i legítima, ja que un
poble existeix abans de dotar-se d’un marc jurídic.
Està d’acord amb el que diu el prof Requejo que les democràcies actuals
són més liberals que democràtiques.
La base de la creació dels nous estats és la democràcia, més enllà de
la nació. Es una falta de democràcia anar inoculant a la gent que diem el que
diem res no canviarà.
Relata breument la seva experiència d’intentar fer el referendum de
comú acord amb l’Estat espanyol, demanant permís al Congrés (respaldat per
majoria absoluta al País Basc) on se li va dir no sense contemplacions;
posteriorment aprova una llei de consultes al País Basc que es declarada insconstitucional.
Les
frases de Juan José Ibarretxe
Sóc
un col·leccionista de nos però sóc militant del si
Cita a Miquel Martí i Pol ...posem-nos
dempeus una altra vegada i que se senti la veu de tots,...que tot està per fer
i res és impossible
L’experiència d’Eslovènia, à carrec de Joze Mencinguer, vicepresident econòmic
del 1er govern democràtic d’Eslovènia (1990-91) i Rector de la Univ de Lubljana
(1998-2005), presenta Ana Stanic, jurista.
De l’esperiència eslovena, que s’explica amb
tot detall, destacar, de cara al cas català (salvant les diferències entre
ambdós realitats):
La crisi que va provocar la desmembració de
Yugoslàvia va ser institucional i econòmica, no ètnica.
La Constitució de la Rep federal de
Yugoslàvia ja reconeixia el dret a l’autodeterminació incloent la secessió de
les diferents repúbliques però a l’hora de la veritat sinó et volen deixar
marxar, el marc constitucional no té cap importància. Van estar a punt d’entrar
en guerra però per sort es va aturar.
Pels polítics la indepèndència era una sortida
d’emergència; la gent d’Eslovènia va anar sempre pel davant i els polítics i
les èlits van seguir ja que la final no tenien altra opció.
En sis mesos van passar d’un 50% de suport al
referendum a un 95% quan es va celebrar a finals de 1990.
Van anar creant estructures d’estat abans de
ser independents, de manera que quan va succeir ja estàven preparats.
Els dos primers anys d’indepèndència el PIB
va caure però després han tingut deu anys de creixement sostingut fins
l’arribada de la crisi, que afecta a tota la UE.
Les frases d’Ana Stanic
La Constitució i les lleis són documents vius...poden
canviar-se
L’ambient que he vist a Barcelona aquests
dies em recorda l’ambient d’Eslovènia abans de la indepèndencia
2ª Taula rodona: Catalunya, camí de la
independència? modera Quim Torra,
editor
Salvador Cardús, professor de sociologia Universitat Autònoma de Barcelona
Fa una radiografia de la societat catalana en relació a la
questió de la independència:
|
1/3 estan convençuts des de fa molt de temps
|
|
20% s’han incorporat darrerament a favor de la qüestió
|
|
50% restant ignoren el debat polític per diferents raons.
Molts entren
|
per la via negativa, tot i així és bó que hi entrin i se’n
parli. Cal
|
|
distingir els que són susceptibles d’entrar-hi.
|
Sobre si estem preparats creu que la preparació la farem tot
transitant. Els lideratges han sorgit quan hi ha hagut ambició de país.
Les
frases de Salvador Cardús
Creu, citant Schackelton
(explorador anglès de ppis de segle XX)
que tindrem dificultats però que
tindrem un gran èxit que ens donara honor i dignitat a tot el món.
La pregunta seria: està Espanya preparada per la
independència de Catalunya? l’evidència empírica és que no
Elisenda Paluzie, degana facultat economia i empresa,
Universitat de Barcelona
Sobre la sostenibilitat fiscal i la viabilitat de les nacions petites
ja fa temps que hi ha linies de recerca. Concretament fa esment a una linia de
treball de la Universitat de Harvard denominada “small is beautiful” que
estudia com, amb la globalització, l’estat gran i heterogeni perd força enfront
els estats petits més propers a la realitat local.
Fa referència a un estudi fet sobre el periode 2002-2010 on es demostra
que els països petites creixen més per estar més oberts a l’exterior i amb
administracions públiques de menor tamany.
La Dra Paluzie assenyala els principals greuges econòmics que pateix
Catalunya en la seva relació amb l’Estat espanyol.
Un dèficit fiscal del 8,5%
anual continuat durant 30 anys. (comparat amb el 2,9% de Califòrnia i el 4% de
Flandes).
Ineficient priorització de
les infraestructures des d’un punt de vista econòmic: AVE radial, autovies
gratuites per la major part de l’estat però de pagament a Catalunya, no
priorització del corredor mediterrani.
Parla de l’estudi Hisenda Pública per una Catalunya independent de
la catedràtica d’Hisenda Publica Núria Bosch i la professora Marta Espasa
Aquest estudi per al periode (2006-2010) ha calculat que si
Catalunya haguès estat independent hauria tingut un excedent de 13.000 milions
d’euros (compta que Catalunya recapta tots els impostos i resta les
transferències que ara rebem de l’Estat i els costos addicionals de l’assumpció
de les competències que ara té l’Estat)..
Si donat el cas s’entrés en un procés de negociació amb l’Estat
espanyol, s’hauria de negociar el repartiment dels actius i passius:
Passius: és el deute public, el català és del 22% del PIB,
xifra raonable però hauriem d’assumir part del deute espanyol. Hi hauria
diferents criteris de cara a fixar la quantitat de deute espanyol a assumir per
Catalunya, de més a menys favorable: 1er) deute que ha servit per fer
inversions a Catalunya; 2n) el que ens toca per població i 3er) en funció del
nostre PIB (18,6% actualment).
Actius: reserves or
i divises al Banc d’Espanya i FMI, accions del BCE,...que s’hauria també que
negociar (no parla de les pensions) També fa referència a l’accés als mercats
exteriors. Ara tenim els mercats financers tancats perquè les agències de
rating ens avaluen en funció dels impostos que recaptem, que només són un 5%
del total que paguem. En un context d’independència ens valorarien pel nostre
PIB i capacitat recaptatòria.
Si parlem dels costos potencials
dinàmics s’ha estudiat que un boicot comercialdel mercat espanyol de fins al
70% es podria compensar amb el guany fiscal.Espanya també tindria costos en un
escenari de boicot.Els benefici potencials dependran de les polítiques
públiques que adopti el nouestat.
Jordi Galí, director del Centre de Recerca en Economia
Internacional (CREI) Universitat Pompeu Fabra
Parla de la rendibilitat econòmica de la independència de Catalunya i
per tant cal analitzar costos i beneficis.
Pel que fa als costos, en un escenari de cooperació el cost hauria de
ser zero. Però certament hi haurà el cost de la inversió inicial i hi ha
riscos: el bloqueig polític i institucional.
El boicot als productes catalans per part d’Espanya: segons un estudi
realitzat per Modest Guinjoan i Xavier Quadras suposaria un 4% del PIB com a
màxim per un periode limitat de temps.
Però les exportacions catalanes a Espanya són equivalents a les
importacions que venen d’aquest país, per tant, el boicot podria quedar
neutralitzat. Espanya com a mercat és molt petit (0,6% del PIB mundial), com
pot ser aleshores que en tinguem tanta dependència?. L’anticipació del boicot
pot ser un estímul a l’obertura al món de les empreses catalanes.
Pel que fa als beneficis el primer seria disposar d’ingresos fiscal
propis, també el fet d’assumir competències fins aleshores en mans de l’estat
espanyol generaria ocupació i renda al país.
En un periode de transició (en cas de no accedir immediatament a la UE)
podriem seguir tenint l’euro (cas de Montenegro).
Pel que fa a l’Administració pública seria una oportunitat única per
substituir un aparell sobredimensionat com és l’Admó pública espanyola per un
estat petit i auster, modernitzant l’admó pública.
Tindriem
l’oportunitat de fer polítiques d’estímul de economia productiva.
Hem de
pensar que no totes les empreses estan contra la independencia (cas de la
fundació FemCAT) i que moltes ja estan fent les seus plans de contingència per
si de cas.
La frase de Jordi Galí
Es
viable econòmicament una Catalunya independent? És obvi que si, si ho són
països com Eslovència, Dinamarca,....
Ferran Requejo, catedràtric de Ciència Política, Universitat
Pompeu Fabra (aquest també va estar brillant)
Les raons per estar on estem:
Elements de la història recent europea,
l’evolució de les democràcies liberals i l’evolució de les democràcies en
termes plurinacionals (ara s’esta reglant una 4ª onada de drets, els de les
minories i les nacions petites).
La Constitució espanyola, és un text raquític i
anticuat. Confonen la realitat amb les lleis i no és el mateix.
Manca de cultura política de
respecte del pluralisme cultural, lingüistic,...per part de l’estat espanyol.
Esmenta les que, al seu parer, són les sis condicions per a
l’èxit del procès:
1
Majoria
interna clara (parla del 60%), la
majoria actual s’ha d’anar ampliant sobre la base de persuadir (emocions
positives), més que convèncer.
2
Internacionalització
del procés. Sota el paraigua espanyol
no hi ha res a fer, hem passat de l’ambigüitat del 78 a l’hostilitat actual.
Cal que els principals actors no s’oposin al procés (no cal que ens reconeguin
d’entrada).
3
Tranversalitat
entre els partits (tots a una amb
aquest objectiu). El PSC s’ha de sumar, sinó tots, parcialment. Se’ls
necessita, ara per ara són el 2n partir del país.
4
Congruència
d’accions entre partits, societat
civil i entitats.
5
Projecte
orientat a tots els ciutadans de Catalunya.
Tots hi caben, incorporem el castellà com una riquesa que tenim.
6
Lideratge clar
amb un govern de prestigi reconegut a tot el món. Que el Govern que surti el proper 25 de novembre sigui
el millor a nivell tècnic i polític amb ambició de país. Construir l’estat
propi és la tasca més important que pot tenir un poble.
Les tres coses que cal evitar:
1
Que primin les
estratègies de partit a curt termini.
2
Evitar l’escissió
entre fonamentalistes i realistes. S’ha de ser prudent.
3
Creuar la qüestió
de la independència amb questions dreta-esquerra. Fer país és transversal per
definició. L’eix dreta-esquerra s’ha de postposar.
Les etapes a cobrir:
En el nou govern
després del 25N cal una majoria clara dels parlamentaris que estan a favor de
la independència (dos terços o més).
Tenir un Govern de
molta qualitat política i tècnica. Alguns exemples de coses a fer: crear un
departament per la internacionalització del procés, tots els dept. treballar
per la indepèndència en els seus àmbits de competència, externalitzar alguns
temes a imatge de les Royal Comissions angleses èr ex.
Tractar de fer el
referèndum primer demanant permis a l’Estat espanyol: diran que no.
El Parlament aprova una nova llei de
consultes que l’estat espanyol declara inconstitucional
Ens carreguem de
raons a nivell internacional (tot i que hi hauran provocacions de l’estat i
internes)
Declaració
unilateral (consensuada o no) d’estat propi. Si és consensuada serà més fàcil
però més car i si no ho és serà més complex però amb menys costos econòmics.
Les frases de Ferran Requejo
Hem
de ser optimistes: l’optimisme de la raó i de la voluntat En tot el procés cal
combinar rigor i professionalitat La Constitució espanyola s’ha “gibaritzat” i
Nosaltres,
tal com volem ser, no hi cabem El nostre projecte és pro-català, no
anti-espanyol I per acabar citant Woody Allen: Hi ha matrimonis que
acaben bé i
n’hi ha que duren tota la vida,...nosaltres volem ser dels
primers
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada