El taller sobre immigració que vam fer a la comarca el passat 24 de març (http://vallesorientalanc.blogspot.com.es/2013/03/taller-sobre-immigracio.html) ens va aportar moltes idees interessants per adreçar-nos a aquest col·lectiu. Vegem-ne algunes:
L’impacte de l’arribada de persones immigrades
a Catalunya ha estat brutal en els darrers 12 anys.
L’any 2000 podíem considerar que la població
immigrada era de 300.000 persones. L’any 2012 ha passat a 1.300.000 persones.
Significa aprox un 17% de la població total de Catalunya.
Malgrat això, en fets (excepte casos aïllats
que es recondueixen bé, com el de Salt) la immigració no ha posat en perill la
cohesió social catalana.
Aquí es practica la teoria del “no conflicte”
que ha tingut èxit sobre altres concepcions practicades en altres països com
“l’assimilacionisme”, “el multiculturalisme” o “l’acomodament”. A Catalunya
podem presumir que n'hem fet una bona gestió.
A diferència de l’Estat Espanyol que, des de finals
dels 80, varen posicionar-se en front de la immigració, com un corrent perillós,
que havien de controlar amb mesures estrictes, coercitives i restrictives.
Aquesta política no els ha resolt el problema sinó que cada dos per tres han
sorgit bosses d’immigració que no s’integrava sobre les que es tenien que fer
processos de regularització. És impossible elaborar cap Llei més restrictiva que les que té ara l’estat espanyol.
En canvi a Catalunya han sorgit les
iniciatives més útils per resoldre el tema de la immigració. Les propostes
d’integració han sorgit precisament de Catalunya: El Pacte Nacional per la Immigració a
Catalunya elaborat amb un procés democràtic; la Llei d’acollida (que determina què es vol
fer amb els que arriben); el Pla de ciutadania i immigració que aquí
funciona bé i en canvi a altres llocs no.
Totes aquestes normes demostren que Catalunya
té la capacitat de gestionar una societat plural.
Ara bé, per desenvolupar plenament el país sota aquestes orientacions i refermar
aquest trets d'identitat pròpia necessitem estructures d’Estat Propi.
És diferent la manera de dirigir-se als
diferents col·lectius d’immigrants. Els catalans que provenen de la immigració
espanyola, no integrada, de fa 50 anys, és important fer-los reflexionar sobre
la Catalunya que tenim, la situació que patim i reflexionar sobre quina
Catalunya deixarem als nostres fills i nets. Han de comprendre que depèn de la
nostra decisió d'ara les conseqüències futures de la nostra relació amb Espanya. És ara que s’ha de
prendre una decisió important i si no ho fem anem al fracàs. Per això, per no
equivocar-se, hem de mirar com està el país, quina relació tenim actualment amb
Espanya, com ens tracta, quines discriminacions i greuges patim i quina és la
millor solució.
Amb qualsevol tipus de col·lectiu immigrant
s’ha de practicar la participació en els afers col·lectius. Quan anem a buscar
el contacte amb immigrants hem d’evitar, de tota manera, explicar-li que té una
oportunitat, ni que sigui de construir un país, perquè això genera una sensació
de que hi accedeixes des d’una posició de superioritat, “jo et vinc a donar la
possibilitat de que construeixis un país”.
No hem de tractar a les persones immigrades de
nouvinguts, immigrants o nous ciutadans. Simplement som com nosaltres, amb les
problemàtiques concretes de qualsevol col·lectiu, però son ciutadans com
nosaltres i per tant hem de cridar a la co-responsabilitat, hem de fer
conjuntament una actuació. Constatem que anem, col·lectivament malament i ho
hem de resoldre conjuntament. Hem d’evitar parlar de que “jo necessito que tu
vinguis”, perquè dona la sensació de que ara volem que ens facin un favor i
abans ni els consideràvem.
Aquest és la idea del consubstancialisme (conjunts amb la substància)que se'ns va esplicar al taller d'immigració.
Cal tenir en compte algunes peculiaritats dels
col·lectius amb els que ens trobarem perquè no tots son iguals ni reaccionen de
la mateix manera. Els marroquins del VOr son diferents als que
viuen a Badalona, pel ambient en el que viuen , pels negocis que regenten, etc,
etc.
En la majoria d’entitats i associacions africanes, tant els dirigents com els associats de base poden arribar a ser-ne líders; en
canvi, entre els filipins si no s'accedeix als dirigents és difícil tenir-hi accés.
Segons per on entrem en contacte amb el
col·lectiu podem tenir una barrera o no. Per entrar en ambients del gueto és
imprescindible aconseguir complicitats, tenir presents les seves necessitats, saber el
que més els preocupa (no sempre son els Papers). En aquest sentit, els mediadors interculturals poden ser uns bons interlocutors.
El 20 d’abril un grup de gent faran una
jornada de treball i publicaran un document sobre les pautes de la immigració i
ja el penjaran al web de l’ANC.
Joaan Guarch, coordinador comarcal
Podeu veure també el vídeo sobre immigració estrangera de la sèrie "Vull una resposta" http://www.youtube.com/watch?v=oka-gIm02xk&feature=youtu.be
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada