Des d’Enginyers per la Independència de l’Assemblea Nacional Catalana, s’està treballant en diferents àrees, entre altres la de l’energia. En aquesta àrea ha col·laborat en un Full de Ruta per a l'Energia de la Catalunya independent que ha estat presentat a la seu barcelonina del Col·legi d’Enginyers Industrials deCatalunya. Es podrà descarregar d’internet.
L’energia no és cap impediment per a la viabilitat d’un Estat català independent a la UE, o fins i tot fora d’aquest àmbit.
I no ho és perquè la Catalunya actual té més capacitat de recepció, de transformació i subministrament de gas natural, de petroli i de derivats del petroli que el necessari per al seu consum. Els ports de Barcelona i de Tarragona poden importar més combustible que el que consumeix Catalunya i, en cas necessari, ampliar les instal·lacions.
Pel que fa a l’electricitat, Catalunya importa electricitat. Importa electricitat de les centrals de l’Aragó(algunes de les quals ocupen territori aragonès i català) (5.941 GWh l’any 2010), a França exporta o importa energia segons els anys, i acostuma a exportar-ne al País Valencià i a Andorra. L’any 2009les importacions netes d’electricitat van representar el 18% de l’energia generada a Catalunya. El motiu d’aquesta importació d’electricitat és econòmic, no de manca de capacitat de generació. En l’actual sistema elèctric hi ha centrals tèrmiques funcionant molt per sota la seva capacitat. La potència de les centrals de cicle combinat de gas natural (4474 MW, a 2012) permet prescindir de les importacions d’electricitat a costa d’augmentar les emissions i el preu segona mercat, però també facilitant la regulació interna. Per altra banda la generació elèctrica amb energies renovables a Catalunya està per sota del seu potencial, situació que millorarà si s’aplica el recentment aprovat Pla d’Energia i Canvi Climàtic de Catalunya.
La capacitat d’importar electricitat de França (actualment de 1.400 MW) amb la nova línia d’alta tensióserà de 2.800 MW, la qual cosa permetria prescindir de la importació de l’Aragó (750 MW). Cal tenir present,però, que la gestió i l’operació del sistema la fan les estructures ibèriques i espanyoles, com és el mercat elèctric OMELi Red Eléctrica de España (REE), a través de les quals es determina quines centrals han de proporcionar l’electricitat demandada. Per tant, hi ha una feina importat per redefinir aquest funcionament. Per altra costat, el 86% de l’electricitat generada a Catalunya prové de centrals d’Endesa i d’Iberdrola que no tenen les seves seus a Catalunya i el seu accionariat és molt divers.
Entre els temes que caldrà negociar hi ha el de les centrals hidroelèctriques que estan a cavall entre Catalunya i l’Aragó, i el capital d’Enresa destinat a la gestió dels residus nuclears (les nuclear són la base de la generació elèctrica catalana, amb 3147 MW instal·lats). El nou Estat d’Europa haurà de crear l’organismeregulador de l’energia equivalent a la Comisión Nacional de la Energía (CNE) i els operadors del sistema elèctric(equivalent a Red Eléctrica de Espanya, REE), del sistema gasístic (equivalent a Enagas) i del sistema d’hidrocarburs(equivalent a CLH, Compañía Logística de Hidrocarburos). Per la qual cosa es poden establir convenis de col·laboració o inclús de participació amb altres estats, com ara hi ha entre Espanya i Portugal per la gestió de la generació elèctrica.
Els costos de l’energia es podrien reduir. Actualment Catalunya paga amb el rebut de l’electricitat més primes que les que rep.Les primes al carbó, a la
generació elèctrica extra-peninsular i les primes a centrals acollides al Règim Especial que no estan a Catalunya fan que el dèficit de tarifa generat a Catalunya sigui inferior al del conjunt d’Espanya. Larevisió d’aquest del sistema de preus de l’energia permetria a Catalunya adaptar el seu sistema energètic en línia a les indicacions de la Unió Europea expressades en el document Energy Roadmap 2050, per reduir la dependència exterior i els impactes al medi ambient derivats de la generació elèctrica, augmentant el nivell de generació a partir de fonts renovables, que a Catalunya és molt baix (només el 4,1% d’energia primària any 2009, incloent la generació hidràulica), i millorant l’eficiència en tot tipus de consums.
Per altra banda, un factor que podria incrementar el cost de l’energia podria ser el mal estat de les infraestructuresenergètiques de l’Estat en el moment del seu traspàs a Catalunya, com està succeint amb les rodalies de Renfe, o la falta d’alguna d’elles. Per exemple caldrà millorar infraestructures com la xarxa elèctrica a les comarques gironines, gestionar els residus nuclears produïts per Ascó i Vandellós, i preparar la connexió amb l’estat francès per canonada.
En canvi pel què fa a emissions de CO2, Catalunya actualment paga més del que li pertoca per les emissions, el CO2 produït per generació de l’electricitat de Catalunya és de 122 gCO2 per KWh, quantitat inferior a la del conjunt d’Espanya que és de 166 gCO2 per KWh (any 2010). I les emissions per unitat d’energiaassociades a tota l’energia primària (generació elèctrica i en altres usos) també són inferiors a lesdel conjunt d’Espanya, per tant Catalunya abona a l’estat espanyol més del què li correspon per aquest concepte, i per tant també es podria repercutir sobre el preu de l’energia, baixant-lo.
En resum, els recursos energètics, les infraestructures energètiques, els actius humans i empresarials actuals fan viable el sistema energètic català en el marc de la independència política de Catalunya en un curt termini. Recomanem a les institucions catalanes que comencin a preparar les eines de regulació, gestió i operació necessàries per a poder utilitzar-los sense problemes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada