És per això que els atacs a les llengües que parlem, llegeixis català, són un atac a la nostra concepció del món, a la nostra manera de viure-hi i a la nostra cultura.
La llengua ho fa de manera súbtil, i, per tant, eficaç. Quan les femenistes feien, i fan, una crítica rotunda del llenguatge masclista que ens impregna, en realitat, el que proposen és que deconstruïm el nostre imaginari lligat a les visions de gènere encara vigents, i lligades a la preeminència masculina, per tal que aprenguem a viure de manera diferent.
Ara que estem construint una nova realitat per a Catalunya, un nou Estat, també hem d'utilitzar el nostre llenguatge per bastir de contingut i de "realitat" aquest projecte. Parlar "com si" ja tinguéssim un nou Estat és la millor manera d'anar-lo creant. Si ho fem, el nostre imaginari comença a funcionar dins dels nous paràmetres i ja res no ens en pot sobstreure, acaba convertint-se en un lloc comú, assumit per tothom, fins i tot també per aquells que no hi creuen.
Així és important que no parlem en condicional quan ens referim al nou Estat, sinó que ho fem en futur, perquè així deixem clar que és una cosa que "indefectiblement" s'esdevindrà. I fent-ho farem que sigui percebut com a inevitable. No és això el que volem?
No diguem doncs, el nou estat seria millor que l'actual, sinó diguem el nou estat serà. No diguem "les pensions es podrien augmentar un 20%", diguem "les pensions s'augmentaran o podrem augmentar-les un 20%". En utilitzar així el llenguatge afirmem que podem fer-ho i que ho farem.
Igualment, no utilitzem la paraula Estat per referir-nos a l'Estat espanyol. D'Estat només n'hi ha un: el nostre, els altres necessiten un qualificatiu, el nostre no. Ni parlem de govern quan parlem del govern espanyol, només quan ens referim al nostre, al govern de la Generalitat.
En aquest enllaç trobarem un article molt interessant que ens proposa un decàleg de maneres d'anar creant aquesta nova realitat:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada